Estan repartides per tot el terme municipal.
La Unesco, en una sessió celebrada a la República Maurici a finals de novembre, va considerar la tècnica de construir murs de pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de la Unesco va anunciar que “els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus”. Aquest art és tradicional a Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Suïssa i també a casa nostra.
L’organització també va valorar el fet que aquest tipus de construcció no fa un mal ús del medi ambient i “és un exemple de relació equilibrada entre l’ésser humà i la naturalesa”. A més, millora la biodiversitat i construeix condicions microclimàtiques propícies per al sector agrícola.
Què són les construccions de pedra seca?
Les construccions de pedra seca es fan apilant pedres de l’entorn proper -tradicionalment es treien dels camps de conreu per exemple, les que impedien que la terra fos llaurada o les que impedien que les llavors creixessin-, sense necessitat d’utilitzar altres materials de construcció per cohesionar, com la calç o el guix. En comptes d’això, i amb aquesta finalitat en algunes ocasions s’ha fet servir terra seca.
Aquesta tècnica s’ha utilitzat al llarg de tota la història, sobretot a partir del neolític, i s’ha usat en zones rurals per aixecar diversos tipus de construccions: masos, basses, ponts, cabanes, barraques, marges, murs que protegeixen -i limiten els camps i les propietats-, escales, etc. La majoria de construccions que encara es conserven, van de finals del segle XVIII a finals del segle XIX.
Les barraques de vinya i les tines de vi antigament eren situades enmig de les vinyes. Els pagesos per tal de preservar la collita se les enginyaven per construir elements que al mateix temps també els ajudaven a treballar amb més comoditat.